L’horror de Rèquiem

Marc Pastor

«Marc Pastor és l’equació perfecta de talent, ofici i entusiasme.»
Carlos Zanón

Títol:
L’horror de Rèquiem

Autor:
Marc Pastor (Victor Negro)

Pròleg:
Biel Perelló

Il·lustració de coberta:
Guillem H. Pongilupi

Col·lecció:
Nüwa

Longitud:
288 pàgines

Format:
15cm x 23cm

Enquadernació:
Rústica amb solapes

Llançament:
2 de setembre de 2020

ISBN:
978-84-121600-9-3

ISBN edició limitada:
978-84-122356-0-9

Preu:
18,95 €

En Rèquiem, un tècnic d’autòpsies sense gaire aspiracions a la vida, troba un anell misteriós dins el cos d’una noia que ha aparegut surant al port de Barcelona. Morta, s’entén. A partir d’aquest fet, s’obsessionarà a descobrir tant la causa de la mort (de la noia, no de la mort en general, una empresa massa complexa per a una novel·la com la que tens entre mans) com l’origen de l’anell. Hem dit ja que era misteriós, oi? Quin problema hi ha? Principalment, que en Rèquiem és un investigador pèssim i comptarà amb l’ajuda de la Dalsy i en Kurosawa, dos companys que també deixa’ls córrer. Tots tres s’endinsaran en una conspiració sinistra que els ve gran. Explicar més ja seria fer espòilers.

A cavall entre el món monstruós de Howard Phillips Lovecraft i la comicitat absurda dels Monty Python, L’horror de Rèquiem no fa cap estudi psicològic en profunditat d’uns personatges marginals en una societat alienant, ni retrata amb delicadesa la solitud del seu protagonista. En té prou de mantenir-lo amb vida durant una història farcida de clixés, ritme trepidant, notes a peu de pàgina, espectres amb règim de visites estricte, llinatges maleïts que habiten tossudament casalots encantats, faroners assetjats per amfibis en una illa, gent mal vestida, alta costura, assassinats al museu de cera, un espectacle musical de baix pressupost, paper de lavabo, orxata, cinquanta formes d’anomenar la benzina, mitologia improvisada i un final a mida. En resum, una novel·la d’humor còsmic.

Marc Pastor és criminòleg i crononauta amateur, autor de novel·les culturalment disperses com Montecristo (2007), La mala dona (I Premi Crims de Tinta, 2008), Bioko (2013), Farishta (2017) i Els àngels em miren (2019). Les seves novel·les han estat traduïdes a més d’una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, el japonès, el coreà o el turc. Whovian fins al moll de l’os, lovecraftià d’esperit, montypythonesc com a filosofia de vida. Porta barba, és matchaddicte i detesta escriure bios d’ell mateix, encara més si són en tercera persona.