Barcelona 2059

Ciutat de Posthumans

«La tecnologia us farà uns éssers il·limitats, diuen, només restringits per la vostra imaginació, però… en tindreu? O aquesta serà la vostra limitació?, la mare de totes les limitacions.»
Carme Torras, relat Post·intimitat

Títol:
Barcelona 2059
(Ciutat de Posthumans)

Autors:
Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma, Salvador Macip, Jordi Nopca, Bel Olid, Ricard Ruiz Garzón, Laura Tomàs Mora, Carme Torras i Susana Vallejo
Il·lustració de coberta:
Maria Picassó

Col·lecció:
Nüwa

Longitud:
240 pàgines

Format:
15cm x 23cm

Enquadernació:
Rústica amb solapes

Llançament:
1 de setembre de 2021

ISBN:
978-84-122356-8-5

Preu:
18,95 €

Volíem viatjar al futur i observar com serà la nostra societat, per fer-ho vàrem reunir una tripulació experimentada i talentosa. En aquest llibre trobareu els nou relats de ciència-ficció que han escrit. Els textos comparteixen espais, trames i personatges. Entrellaçats els uns amb els altres, ofereixen diversos punts de vista que pertanyen a una única història. La d’una ciutat posthumana que neix enfront de la Barcelona de 2059.

Barcelona

L’estiu de 1859, mitjançant una reial ordre, s’aprovà el pla de l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. Amb la caiguda de les muralles, aquest és un dels fets més determinants per l’ordenació i el creixement de la ciutat comtal durant el segle xix i bona part del xx. Ara, passats dos-cents anys, Barcelona viu el que sembla ser un estancament indefinit.

Els seus habitants intenten sobreviure malgrat l’oposició d’una economia malmesa per les inclemències del canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, política i sanitària. Veure créixer l’enlluernant Neo Icària davant mateix dels seus nassos ho fa tot encara més feixuc.

Resistiries a la vella Barcelona?

Neo Icària

Simeona Stumph, científica descobridora de la interfície entre l’home i la màquina, ha fundat Neo Icària. Un nou barri flotant davant la costa de l’envellida Barcelona, amb les seves pròpies lleis i estructures sociopolítiques, on estendre els seus ideals i establir-hi una utopia. Una alternativa posthumana per als habitants de la ciutat i de la resta del món.

Tot aquell qui vulgui viure a la futurista illa haurà de respectar unes normes fixades per contracte. Aquest document estableix cinc beneficis i cinc obligacions, entre les quals, la prohibició de tota forma de violència, un monitoratge continu de les seves vides i una intervenció total sobre el seu cos.

Abraçaries el posthumanisme neoicarià?

 

Roser Cabré-Verdiell Surribas (Barcelona, 1982) Ha publicat a diverses antologies de relats curts: Els coets venien com llagostes (Branca-CCCB, 2021), Extraordinàries (Males Herbes, 2020), Estats alterats de la ment (Males Herbes, 2017), Relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015) i Crims nostrats (Edicions Xandri, 2014). També ha publicat a les revistes de creació literària Carn de Cap i Branca (2019). Actualment està polint la seva primera novel·la.


Ivan Ledesma (Barcelona, 1977) És escriptor i guionista. Porta més de vint anys dedicat al treball creatiu per a tota mena de mitjans: productores, televisions, plataformes, ràdios i editorials. Ha escrit llibres infantils com la sèrie Dragonxs o Diario de Dan; també ficció adulta amb llibres com 184 o Negorith, premi Joaquim Ruyra 2017; i la novel·la gràfica La vampira de Barcelona. També ha fet un munt de discos amb diverses bandes de rock.


Salvador Macip (Blanes, 1970) És metge, científic i escriptor. És professor i investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC, on dirigeix un grup de recerca que estudia les bases moleculars de l’envelliment i el càncer. Ha publicat una trentena de llibres, entre ells tretze novel·les i deu llibres de divulgació científica. Les seves obres s’han traduït a diverses llengües i han guanyat premis com el Carlemany, el Joaquim Ruyra, el Ramon Muntaner i l’Ictineu. Col·labora regularment a la premsa fent divulgació.


Jordi Nopca (Barcelona, 1983) Ha publicat les novel·les El talent (LaBreu, 2012) i La teva ombra (Proa/Destino, 2019). També el recull de relats Puja a casa (L’Altra/Asteroide, 2015), amb el qual va guanyar el premi Documenta. Treballa al diari Ara —on coordina el suplement Ara Llegim— i ha estat traduït al castellà, l’anglès, el neerlandès, l’hebreu, el polonès i el serbi.


Bel Olid (Mataró, 1977) És escriptora, traductora i professora de literatura i d’escriptura. Manté una intensa activitat com a traductora al català i, en menor mesura, també al castellà. Ha traduït de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà. Com a autora suma títols d’assaig, de novel·la, de narrativa breu i de literatura infantil. Ha guanyat el Premi Documenta, el Premi Rovelló d’assaig, el Premi Roc Boronat i el Premi Apel·les Mestres de literatura infantil. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, el portuguès, i el gallec, i aviat a l’anglès. Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita. Ha estat presidenta del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL), i des de març de 2015 és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.


Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) És escriptor, comissari del 42 (Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona) i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Guanyador de premis com el Ramon Muntaner o l’Edebé, és autor d’una quinzena de llibres a quatre mans o en solitari, entre els quals Esquizo, Herba negra, Mary Shelley i el Monstre de Frankenstein, Mångata i Janowitz. També ha fet d’antòleg (Mañana todavía, Risc, Insólitas, Extraordinàries) i, durant un quart de segle, de periodista (TV3, El País, El Periódico, BTV, RAC-1). Les seves obres han estat adaptades al còmic, al teatre i al cinema, i s’han traduït a mitja dotzena de llengües. Pertany a les juntes directives de l’AELC i el CLIJCAT.


Laura Tomàs Mora (Escaldes-Engordany, Andorra, 1982) És graduada en Psicologia (UB), Especialista en Psicologia Clínica (PIR) i escriptora. Ha cursat estudis de Comunicació Àudiovisual (URL) i ha après l’ofici d’escriure a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És cofundadora del blog de ficció ràpida de gènere fantàstic Fast Fiction Penny, on va ser autora resident durant 2019. Ha publicat relats en català i castellà a diverses revistes i antologies, com ara Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit (Males Herbes, 2020) i Sexe Fora de Norma. Literatura eròtica feminista / Sexo Fuera de Norma. Literatura eròtica feminista (Raig Verd/Rayo Verde, 2021). Actualment viu a Barcelona i és membre del col·lectiu de gènere fantàstic Frikípuls.


Carme Torras (Barcelona, 1956) És doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera un grup de recerca en robòtica assistencial. Compagina la dedicació a la investigació amb l’escriptura literària i la promoció de la tecnoètica. Ha publicat llibres i articles sobre models neuronals, visió per computador, intel·ligència artificial i robòtica, i la seva labor científica ha estat reconeguda amb la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya i el Premio Nacional de Investigación «Julio Rey Pastor» en matemàtiques i tecnologies de la informació i les comunicacions. Les seves novel·les La mutació sentimental —premis Pedrolo i Ictineu—, Enxarxats—premi Ictineu— i el recull de relats Estimades màquines aborden dilemes ètics suscitats per les tecnologies digitals, i han donat lloc a materials didàctics sobre tecnoètica utilitzats en diverses universitats i a secundària. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).


Susana Vallejo (Madrid, 1968) Va néixer a Madrid i viu a Barcelona des de fa 26 anys. Ha publicat Carrer Berlín, 109 (Plaza y Janés, 2013), El móvil que guardaba en su interior el secreto de la chica de la camisa naranja (Ediciones B, 2014), Switch in the red (Edebé, 2009; finalista del Premio Minotauro en 2008) i l’assaig humorístic Madre de dragones: como ser una frikimamá y no morir en el intento (Minotauro, 2015). La seva tetralogia fantàstica Porta Coeli (Edebé, 2008-2010) ha sigut finalista del Premio Jaén i del Premio Edebé de Literatura Juvenil el 2007 i va guanyar el Premi Ictineu el 2010 i 2011. Altres novel·les infantils i juvenils de gènere són Entre dimensions (Hidra, 2013), Tres amigos y un fantasma (Trilogía de Arlene), (Di que sí, 2015–2017), L’esperit de l’últim estiu (2016) (Premi Edebé, 2011) i Irlanda sin ti (Edebé, 2019). En anglès ha publicat els relats «Gracia» a Strange Horizons, «Verano en ámbar» a Persistent Visions i «El regreso» a Speculative Fiction in Translation.